EL CON DE L'APRENENTATGE

Hi ha moltes maneres d’aprendre però hi ha estudis que demostren quina és la millor manera d’aprendre.  Abans d’estar a la carrera no m’havia plantejat mai com havia après fins ara, però des de que he fet Psicologia i Planificació m’he adonat que moltes de les coses que he après, les he après malament. Això ha estat mea culpa però també en part del mestre i de la seva metodologia per ensenyar. El que hem de fer és modificar els esquemes de coneixement per tal de posseir coneixements certs.

 L’altre dia a classe el Martí ens va plantejar una activitat que tenia com a objectiu reflexionar sobre les maneres d’aprendre. Primer ens va posar aquestes paraules a la pissarra digital:

LLEGIM

DIEM

ESCOLTEM I VEIEM

VEIEM

ESCOLTEM

DIEM I FEM

Després ens va dir que les ordenéssim de millor a pitjor, que féssim una jerarquia, per aprendre.  És a dir quina d’aquestes accions creiem que era la millor manera d’aprendre i quina la pitjor. Jo vaig fer aquesta jerarquia on el 1 és el pitjor i el 6 el millor:

1-DIEM

2-LLEGIM

3-ESCOLTEM

4-VEIEM

5-ESCOLTEM I VEIEM

6-DIEM I FEM

Després de comentar el resultat general de la classe en Martí ens va explicar que hi ha estudis que demostren quina es la jerarquia d’aquestes maneres d’aprendre i aquest estudi esta reflexat a l’anomenat “Con de l'aprenentatge”.

Aquest con va ser elaborat per Edgar Dale , un pedagog estatunidenc, a l'any 1969. Amb aquesta representació jeràrquica ens explica quins son els mètodes més efectius per aprendre i quin són els menys efectius. Com podem veure, la manera amb la qual s'aprèn més és  "DIENT I FENT", o amb altres paraules, experimentant i de la manera que menys s'aprèn és "LLEGINT".

La majoria de la classe ens vam equivocar en l'ordre de les accions que ens proporcionen un millor aprenentatge, però quasi tots vam coincidir i encertar en què el millor mètode és "DIENT I FENT", experimentant ja que , com explica Edgar Dale, al fer alguna cosa i ser protagonistes dels actes estem totalment actius, la qual cosa garanteix un bon aprenentatge.

Tot i que desconeixia aquest con i el mètode que explica, jo sempre he pensat que fent ,s'aprèn. Sempre he pensat que la pràctica és més important que la teoria. Experimentar és bàsic per a conèixer el món, mitjançant els sentits coneixem la realitat més propera que ens envolta. Sense la pràctica, no aprendríem res! I per defensar encara més el que dic....

Com aprendriem a anar en bicicleta sense anar-hi?

Com aprendríem a anar en bicicleta sense anar-hi?, Com aprendríem a conduir sense practicar?, Com aprendríem a cuinar sense cuinar?, Com aprendríem a ensenyar sense ensenyar? ,Com aprendríem a estimar sense estimar?, Existiría la ciència sense experimentar? ...

La distribució de la meva aula

Un dia a classe vam estar reflexionant sobre com és, per nosaltres, la millor distribució d'una aula i vam dibuixar-ho en un full. Ho vam fer a principis de l'assignatura perquè al final d'aquesta ho tornarem a fer per veure si hem canviat d'idees o seguim pensant el mateix. 

Distribució en forma de U

 Jo vaig fer la distribució en forma de U, és a dir vaig dibuixar les taules col·locades en forma de U i la taula del mestre  tancant la  U. Però des del dia que vaig dibuixar aquesta distribució a ara, ja he canviat d’opinió degut a que he experimentat estar en una classe amb la distribució de U i no m’agrada. Per això he modificat la meva aula ideal i he dissenyat la que es veu en aquest dibuix .La meva aula ideal està distribuïda de tal manera que el mestre deixa de ser el centre d’atenció , com passava a les aules tradicionals on tots els nens miraven al mestre, i els nens estan asseguts en taules de quatre per tal de cooperar i treballar en equip. És per això que he fet agrupacions de taules ja que crec que treballar en grup ajudant-se els uns als altres és la millor manera d’aprendre. A més a més, per molt que la taula del mestre estigui col·locada a la part superior de la classe, no hi ha cap jerarquia ja que la taula només és un suport però el mestre anirà voltant per totes les taules ajudant i guiant els nens en el seu procés d’aprenentatge.

La distribució ideal

Aquesta distribució té una altre avantatge i és que les taules es poden moure i re agrupar sempre que es vulgui ja que no són fixes. Per tant, si s’ha de fer alguna activitat que requereixin més espai es poden moure les taules i cadires.

M’agrada més aquesta distribució que la de la forma de U ja que vaig estar en una aula de primer de primària on hi havia aquesta distribució i em va agradar molt tant el paper dels nens a l’hora de treballar en equip com el del mestre fent de guia.

 Per acabar, he de dir que penso que no hi ha distribució perfecte ja que tot depèn de com treballem a l’aula com a mestres i quina pedagogia apliquem. Pot ser que l’aula estigui distribuïda tradicionalment però que la metodologia de les classes sigui totalment activa o que sigui una aula molt moderna i que aparenti el treball en equip i la creativitat dels nens però que no sigui així i el mestre sigui el “sabelotodo” que explica als nens i aquests siguin agents passius de l’aprenentatge. 

Disseny d'aula tradicional

 No obstant, una disseny alegre amb molts colors, espaiosa, amb una bona ventilació a l’exterior i vistes a la natura és, per mi, ideal per a un bon clima de pau, tranquil·litat i felicitat. No sé fins quin punt ens afecta estar en una aula on cap d’aquest factor està present, però jo defenso que una aula trista sense natura, ni ventilació treu les ganes a l’alumne de quedar-s’hi a aprendre.

Observem un llibre de text de primària

Avui a classe de Planificació hem fet una activitat (respondre preguntes) que consistien en observar i analitzar un llibre de primària que havíem de portar per després reflexionar conjuntament entre tots. Jo he portat un llibre que vaig usar jo a 4t de primària de Llengua castellana. Hem respòs les preguntes individualment, tot i que molts compartíem llibre, en un full. Les preguntes eren per reflexionar sobre l'organització del llibre, els continguts, les activitats d'aquest... i també hem anat més enllà pensant si el llibre era tradicional o no. Jo aquí he dubtat i encara penso que tot i que el llibre sigui tradicional (que no hi hagi moltes activitats en grup, per exemple) és el mestre qui ha d'ampliar i modificar si escau la manera de donar classes. El llibre és una guia que crec que no s'ha de seguir al peu de la lletra. El més important són els alumnes i a partir del seu desenvolupament s'ha de portar un ritme o un altre. S'ha de ser flexible i adaptar-se a les necessitats d'aprenentatge dels nens i SOBRETOT s'ha de ser FLEXIBLE i proposar activitats que surtin una mica de la "norma" com per exemple parlar de temes que els interessi als nens per tal de que siguin bons oradors.

La classe d'avui trobo que ha estat útil i ha sigut interessant i divertit alhora observar i reflexionar sobre un llibre de primària. No obstant, trobo que hem disposat de poca estona per a analitzar les preguntes i els llibres de text. Per una part, penso que estaria bé fer una altre sessió d'anàlisi del llibre de text però per una altre part crec que el que hem fet ja està bé perquè hem vist per sobre el que hem de tenir en compte per valorar si un llibre de text és complet o no, si podríem afegir o treure coses... i sobretot perquè està bé que ens quedin dubtes i curiositat ja que això porta a que nosaltres mateixos ens informem i/o indaguem més en el tema.

És a dir, penso que ensenyar "per sobre" algun contingut està molt bé ja que es crea la curiositat i  el voler saber més , i això fa que la persona busqui per si sola la o las respostes a les seves preguntes.

I per últim, a mode de reflexió i conclusió amb el que he dit anteriorment anoto una frase filosòfica que acabo de pensar: "Potser no ens hauríem de plantejar tant quins i quants continguts hem d'ensenyar als nens sinó com ensenyar-los per tal de crear motivació en els alumnes i que siguin ells mateixos els qui vulguin saber més. El dubte i les ganes de saber més son clau per aprendre significativament."

Anem a l'expodidàctica!

Hola a tothom!! :)

El dia 22 de març vaig anar a l'expodidàctica amb la Marta i l'Estefania, dos companyes de classe. Mai havia sentit parlar de l'expodidàctica fins que el nostre professor Martí ens va recomanar anar-hi i ens va donar una invitació gratuïta.

Però, què és l'expodidàctica? És un saló que es celebra cada dos anys que mostra als docents i professionals de l'educació les principals novetats en materials, equipaments, recursos i aplicacions tecnològiques. 

La veritat és que em va agradar molt visitar el saló ja que vaig descobrir un nou món què tot i que fa temps que està present - les TIC- , encara hi ha escoles que no fomenten el seu ús. Vaig utilitzar per primera vegada una pissarra electrònica i em van informar de les seves qualitats que desconeixia. També vaig explorar una taula electrònica que tampoc havia vist mai i va sorprendre positivament perquè vaig veure que realment pot ser molt útil a les escoles, sobretot en nens d'infantil o de primer cicle de primària (segons el meu punt de vista). És una taula que ofereix molts recursos per al desenvolupament dels nens i fomenta la cooperació ja que es poden fer moltes activitats en grup, on cadascú treballa un aspecte en concret per després ajuntar-ho amb el grup i arribar al resultat. A continuació adjunto el link d'un vídeo on es veu una mica el que es pot fer en aquesta taula perquè ho veieu tots i totes.

http://www.youtube.com/watch?v=PwGDBtrLu74&feature=player_embedded#!

 L'únic i principal inconvenient que hi trobo és l'aspecte econòmic, és molt cara i penso que no totes les escoles -sobretot les públiques- es podran permetre equipar-se amb aquestes tecnologies. Per tant, penso que això fomentarà la desigualtat entre les escoles públiques i les privades. Com sempre, les privades es modernitzaran i podran gaudir de les més noves tecnologies, però les públiques hauran de seguir amb els antics projectors i ordinadors vells... 

Per tant, és per reflexionar el fet de si són tan bones les tecnologies a les escoles o si generen una forta desigualtat d'oportunitats entre els nens que van a l'escola pública i a l'escola privada.

Foto d'un dels dibuixos que vaig fer en un taller.