Avui a classe de Planificació hem fet una activitat (respondre preguntes) que consistien en observar i analitzar un llibre de primària que havíem de portar per després reflexionar conjuntament entre tots. Jo he portat un llibre que vaig usar jo a 4t de primària de Llengua castellana. Hem respòs les preguntes individualment, tot i que molts compartíem llibre, en un full. Les preguntes eren per reflexionar sobre l'organització del llibre, els continguts, les activitats d'aquest... i també hem anat més enllà pensant si el llibre era tradicional o no. Jo aquí he dubtat i encara penso que tot i que el llibre sigui tradicional (que no hi hagi moltes activitats en grup, per exemple) és el mestre qui ha d'ampliar i modificar si escau la manera de donar classes. El llibre és una guia que crec que no s'ha de seguir al peu de la lletra. El més important són els alumnes i a partir del seu desenvolupament s'ha de portar un ritme o un altre. S'ha de ser flexible i adaptar-se a les necessitats d'aprenentatge dels nens i SOBRETOT s'ha de ser FLEXIBLE i proposar activitats que surtin una mica de la "norma" com per exemple parlar de temes que els interessi als nens per tal de que siguin bons oradors.
La classe d'avui trobo que ha estat útil i ha sigut interessant i divertit alhora observar i reflexionar sobre un llibre de primària. No obstant, trobo que hem disposat de poca estona per a analitzar les preguntes i els llibres de text. Per una part, penso que estaria bé fer una altre sessió d'anàlisi del llibre de text però per una altre part crec que el que hem fet ja està bé perquè hem vist per sobre el que hem de tenir en compte per valorar si un llibre de text és complet o no, si podríem afegir o treure coses... i sobretot perquè està bé que ens quedin dubtes i curiositat ja que això porta a que nosaltres mateixos ens informem i/o indaguem més en el tema.
És a dir, penso que ensenyar "per sobre" algun contingut està molt bé ja que es crea la curiositat i el voler saber més , i això fa que la persona busqui per si sola la o las respostes a les seves preguntes.
I per últim, a mode de reflexió i conclusió amb el que he dit anteriorment anoto una frase filosòfica que acabo de pensar: "Potser no ens hauríem de plantejar tant quins i quants continguts hem d'ensenyar als nens sinó com ensenyar-los per tal de crear motivació en els alumnes i que siguin ells mateixos els qui vulguin saber més. El dubte i les ganes de saber més son clau per aprendre significativament."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada