PENSANT EN ELS ALTRES

Durant el curs he après moltes coses i he desaprés d'altres. Però el més important és que he descobert què trobo imprescindible a l'educació i el tipus de mestre que jo vull ser en un futur: l'Educació emocional i en valors . Vull compartir amb tothom un dels videos que més m'ha emocionat i ensenyat del curs i transmetre una gran admiració cap al mestre Toshiro Kanamori, el qual, per sobre de tot ensenya als alumnes a ser persones amb sentiments.

EL FINAL DEL PRINCIPI

Aquesta és la última entrada que faré al bloc d'aquesta assignatura però segurament faré més publicacions de tot allò que m'interessi o em vingui de gust compartir. 

Per començar faré una valoració dels pros i contres que he trobat en aquesta assignatura. Començaré per els pros.

M'ha semblat molt enriquidora i interessant la manera de fer les classes, ja que eren totalment diferents a la resta. Hem treballat els continguts teòrics d'una manera força amena: fent debats, treballant en equips, mirant vídeos, escoltant contes... és a dir, hem fet unes classes poc habituals. Em refereixo a que la majoria d'assignatures les treballem d'una manera més feixuga : escoltant, mirant el power point, prenen apunts...etc.

Una altre aspecte que m'ha agradat molt ha estat la metodologia del professor per impartir les classes. En Martí ha fet un tipus de classes molt lliberals on cadascú triava què fer en cada moment i això, penso, és la base de tot mestre.

Un mestre no ha d'ensenyar res en concret, ha de generar ganes per aprendre als alumnes. Si aconsegueix això, ja ha fet bé la feina. Un mestre no és un policia que ha de vigilar als alumnes, i menys a la universitat, que ja som tots prou grandets. Un bon mestre és qui aconsegueix que l'alumne vulgui aprendre sense que ningú li obligui. Aquesta és la meva filosofia.

Com a contres, dir que m'ha costat anar actualitzant el bloc ja que teníem moltíssims treballs d'altres assignatures i això no ens deixava temps per el bloc. Penso que amb tanta feina i pressions de tot tipus (dates, notes) és gairebé impossible gaudir de l'aprenentatge i és el que m'ha passat en moltes matèries. Però en Planificació en concret no hem tingut molta feina i això ha fet que l'assignatura fos més fàcil de pair.

Per acabar, dir que he après moltes coses però que l'aprenentatge mai s'acaba en el fi d'una assignatura. Tot al contrari, cada dia s'aprèn alguna cosa nova i mai deixem "d'empapar-nos" de sabers nous. La base del creixement personal està en tenir inquietuds i ganes d'aprendre més. Jo estic satisfeta amb mi mateixa ja que tinc aquestes ganes d'aprendre més de tot i de tothom. Encara ens queda molt per descobrir com a futurs mestres i on més aprendrem serà amb la pràctica. Jo ara estic treballant en un campus i porto un grup de 11 nens d'entre 3 i 5 anys i cada dia em sorprenc més de tot el que estic aprenent dels nens. I també m'adono cada cop més que jo he nascut per a ser professora i ho acabaré sent costi el que costi, mai em rendiré per aconseguir el meu somni: ser mestre de primària.

-El camí no ha fet més que començar...

Jornades reivindicatives a Mundet

A partir del segon semestre els alumnes de Mundet van començar a "fer soroll" i mobilitzar-se per a tal d'aconseguir la segona convocatòria i la l'aturada de la pujada de taxes del 66%.
Es va lluitar molt per a reivindicar els drets dels estudiants però alguns dels estudiants, com jo, tot i que estàvem d'acord amb les assemblees i els moviments, no vam recolzar el moviment per qüestions personals.
No obstant, això no vol dir que em donés igual el tema, simplement tenia motius per centrar-me en altres coses. Estic molt orgullosa del campus de Mundet ja que tot i ser petit es va fer MOLT GRAN i es van fer notar. En el següents vídeos tenim una  les proves:

LA UNIÓ FA LA FORÇA! GRÀCIES A TOT MUNDET PER HAVER LLUITAT TAN! :)

APRENEM FENT!

Tal i com mostren els estudis i com vaig dir anteriorment, com millor s'aprèn és fent, sent actiu en el procés d'aprenentatge. Un dia a classe vam fer una activitat que tractava de fer una dinàmica de grup. Havíem de dividir la classe en tres grups i representar possibles situacions que es puguin donar en una aula. Teníem 5 minuts per imaginar una situació d'una aula de primaria.

El primer grup de la classe va representar l'arribada a classe després de vacances.  Els alumnes entraven fent molt de soroll i cadascú tenia un rol establert. Van fer que hi hagués tot tipus de comportaments que es podrien trobar com a mestres  en una aula. Aquests comportaments són individuals i s'han de tenir en compte. S'ha de tenir present que una aula conté una gran varietat d'alumnes, i que cadascú d'ells és un món. És per això que el docent ha de potenciar i respondre a les possibles necessitats de cada nen o nena però a la vegada possibilitar la integració de cadascú d'aquests comportaments, habilitats i valors de tots ells com a grup classe per afavorir la igualtat, el respecte i la comprensió entre ells.

El segon grup va representar una classe d'educació física. El conflicte es va crear en el moment de fer l'elecció dels companys per a fer dos grups i poder jugar en dos equips. Dos nois eren els que tenien el poder d'escollir als companys que formarien part del seu equip. Fins aquí, he de dir que jo com a mestre intentaria fer jo els grups a sorts o mitjançant altres criteris per tal que no hi hagués cap tipus de conflicte ni discriminació.  Els hipotètics "alumnes de primària" escollien sempre als amics i als "millors" en aquell esport i deixaven sempre al mateix company l'últim i ningú el volia. Aquesta, malauradament, és una situació que es dona sovint a classe d'educació física i penso que és necessari que com a mestres actuem i no deixem que passi res per l'estil. Hem de prevenir i eliminar- en cas que es doni-qualsevol actitud racista i/o de marginació.

El meu grup, vam representar una classe formada per alumnes molt conflictius que no feien cas al professor i aquest acabava treien-los a tots de classe per a "solucionar" el problema. Aquesta situació la vam exagerar una mica , però realment, sobretot a la E.S.O, hi ha classes amb alumnes que es comporten tan malament que posen al professor dels nervis i aquest els fa fora de classe perquè no sap com actuar. És una dinàmica poc idònia , segons el meu punt de vista, per part del professor ja que no soluciona res fent-los fora. Però ,a la vegada, entenc que hi ha cops que és molt difícil controlar l'actitud dels alumnes i això pot fer que el mestre no sàpiga que fer i conseqüentment, actuï malament.

Aquesta classe activa  va fer que reflexionéssim sobre les possibles situacions en les que estarem immersos i sobre què podríem fer per a prevenir aquest tipus de situacions o solucionar-les. Va ser una bona manera de posar-nos en la pell dels futurs mestres que serem i imaginar-nos què podríem fer d'aquí uns anys per a acabar amb els conflictes. Vam aprendre, fent. 

Per acabar, vull compartir un acudit en relació amb les maneres d'aprendre :)

Cómo cazar dragones

"CÓMO CAZAR DRAGONES": EL CONTE REAL DEL SISTEMA EDUCATIU. 

A continuació enganxo una història -la qual vam llegir a classe- que parla de manera irònica del nostre sistema educatiu actual, el qual es basa en transmetre molta quantitat de coneixements que no corresponen amb els que necessitem per a poder afrontar la vida laboral amb èxit...

Érase una vez un reino invadido por dragones. Sus habitantes estaban aterrorizados y para poner remedio a esta desesperante situación, decidieron diseñar un nuevo curriculum académico y preparar a sus mejores jóvenes para combatirlos.

La mejor Universidad del país fue la encargada de entrenar a los jóvenes guerreros en el arte de matar dragones. La Universidad seleccionada contaba con un claustro de profesores con amplios conocimientos sobre multitud de aspectos que serían muy útiles para los futuros cazadores de dragones. Así que el claustro se reunió y formó un comité responsable del diseño del curriculum de un Master en Caza de Dragones(MCD). Este comité estaba compuesto por los profesores mas sabios de la Universidad y por tanto incluía profesores del área de Ciencias y del área de Letras. Había también representación del mundo de las Leyes y el Derecho, de Economía y Administración de Empresas y de Medicina. Por supuesto, no podía faltar la facultad de Ingeniería y la de Humanidades. De un grupo tan erudito, formado por los mejores y mas brillantes, solo podía esperarse lo mejor a la hora de instruir a aquellos que quisieran aprender a matar dragones.

En la reunión de planificación del currículum, todos estuvieron de acuerdo en que cada una de las facultades y cada profesor tenía algo importante que aportar. Los profesores de la facultad de Economía y Administración de Empresas manifestaron su preocupación respecto de la necesidad que futuros cazadores de dragones comprendieran como financiar una expedición de caza de dragones, además supiesen lo importante de escribir un buen plan de negocios para comercializar a posteriori la historia y lecciones derivadas de tan exitosa misión. Incluso se planteó el porcentaje que le debiera corresponder a la Universidad de los derechos exclusivos para llevar las experiencias adquiridas a un libro y al cine.

La Facultad de Ingeniería quería estar segura que los estudiantes-guerreros supieran: interpretar mapas, construir puentes (cuando fuera necesario) y disparar proyectiles. La Facultad de Humanidades, por su parte, era consciente de que resulta viable razonar con los dragones, y propuso un curso para aprender a hablar Dragonés y Cómo Negociar con Dragones. La Facultad de Derecho se ocupaba de todo lo relacionado con los derechos de los dragones y las potenciales demandas y querellas, por lo que sugirió un curso de Introducción al Derecho para lo nóveles guerreros. 

La Facultad de Artes quería asegurarse que el gran público fuese capaz de conocer cómo eran los dragones en realidad, por lo que propuso sendos cursos de fotografía y dibujo. La Facultad de Ciencias deseaba aprender sobre los hábitos y la historia evolutiva de los dragones, por lo que propuso un curso básico de biología y evolución para los estudiantes del Master. La Facultad de Medicina estaba preocupada por que los estudiantes no supieran, llegado el momento decisivo, cómo matar un dragón, lo que era perfectamente posible si no eran capaces de entender la constitución física de los dragones, por lo que un curso de anatomía era imprescindible.

Como ya hemos mencionado, esta Universidad era la más prestigiosa en la Tierra. Consecuentemente, sus académicos estaban muy ocupados trabajando en Proyectos de Investigación financiados con fondos públicos y gubernamentales y además viajando por el mundo dictando conferencias o trabajando como consultores y asesores de empresas y ONGs. En realidad, enseñar no era una tarea que les gustase demasiado y odiaban tener que desarrollar nuevos cursos ya que significaba mucho tiempo y esfuerzo. Estaban dispuestos a crear algunos cursos nuevos, pero la verdad, los cursos de postgrado para Master nunca fueron una prioridad. Por tanto, decidieron escoger cursos del currículum existente que pudieran ser útiles para los futuros cazadores de dragones. De ésta forma los estudiantes obtendrían una educación general amplia y global que les sirviese adecuadamente. Cuando terminaron, este fue el Currículum que diseñaron:

Primer Semestre: 

Introducción al Dragonés 

Conceptos Legales Básicos 

Introducción a la Fotografía 

Introducción a la Anatomía 

Fuerza y Materiales 

Segundo Semestre: 

Introducción al Dragonés II 

Libertades Civiles y Derechos Animales 

Introducción al Dibujo 

Anatomía de los Dragones 

Física de los proyectiles 

Todos estuvieron de acuerdo que sin duda habían creado un magnífico currículum, pero resultaba difícil cubrir todo lo necesario en un Master de un año, por lo que decidieron ampliar el Master en Caza de Dragones a un programa de dos años. Este fue el currículum que acordaron para el segundo año:

Tercer Semestre:

Negociación Básica 

Historia Militar 

Introducción a la Ética 

Biología Evolutiva 

Introducción a la Cartografía 

Cuarto Semestre:

Introducción a la Ciencia Política 

Marketing Básico 

Finanzas Básicas 

Introducción a la Informática 

Logística 

Todo el claustro de profesores, los académicos miembros del comité y los asesores consultados acordaron que el MCD contaba con un excelente currículo, completo y bien equilibrado y cubría todo lo que un estudiante necesitaría saber. Se reclutó un grupo de veinte estudiantes para el MCD quienes se graduaron al cabo de dos años, la mayor parte de ellos con muy buenas calificaciones. Los jóvenes entusiastas, al día siguiente de la ceremonia de graduación se lanzaron a la aventura de combatir a los dragones.

Tres de ellos fueron incapaces de recaudar fondos para financiar su expedición y tuvieron que dedicarse a otras actividades. Otros cinco de los restantes formaron un equipo de cazadores de dragones, pero tuvieron muchos problemas de convivencia y les resultó muy difícil trabajar juntos. Uno de los integrantes del equipo mató a un compañero y los tres restantes le mataron a él. Luego, huyeron y nunca mas volvió a saberse de ellos (hoy se encuentran prófugos y buscados por la INTERPOL).

Los restantes doce fueron más exitosos. Formaron tres equipos de cuatro, bien financiados y donde las relaciones eran buenas y reinaba el espíritu de trabajo en equipo. Desafortunadamente, el primero de estos equipos nunca pudo encontrar un dragón al que matar, pese a que dedicaron mucho tiempo a su búsqueda. Finalmente, crearon una compañía que se dedica a entrenar y formar cazadores de Dragones.

El segundo equipo efectivamente encontró un dragón. Desgraciadamente, eso ocurrió por que el Dragón les encontró a ellos primero. Trataron de razonar con la bestia, pero sólo uno de ellos pudo recordar suficiente Dragonés como para hacerse a entender (ya que había pasado más de un año desde el curso de Introducción al Dragonés). Sin embargo, el graduado que hablaba Dragonés fluido, era el único que no superó el curso de Negociación. Logró enojar enormemente al Dragón al exigirle insistentemente y de malas maneras que no echase fuego mientras negociaban. El Dragón se comió a los cuatro miembros del equipo.

El tercer equipo también encontró al Dragón y lo combatió. Desgraciadamente, nunca antes habían tratado de luchar con un Dragón y la bestia resultó ser mucho más rápida y con una llama mucho más caliente de lo ninguno de ellos hubiese imaginado. El Dragón persiguió a uno de los miembros del equipo, lo capturó y lo lanzó por un precipicio, luego procedió a fundir primero las armas y luego el cuerpo del segundo miembro del equipo. Los otros integrantes no tenían idea de cómo entablar un combate siendo sólo dos (sus tácticas siempre consideraban un equipo de cuatro), por lo que negociaron su rendición. Actualmente manejan las relaciones públicas del Dragón.

Disponible a:  http://edicionessimbioticas.info/Estudios-de-Postgrado-para-Cazar


Reflexionant després de llegir la història...els mestres aprendrem a exercir de mestres tal i com està plantejat el sistema educatiu? Jo crec que no. No obstant, el camí per arribar a la meta és seguir lluitant per tenir el títol, que és el que es valora -a priori-, i un cop aconseguit aquest, aprendre fent...és a dir, aprendrem a ser mestres sent-ho, amb l'experiència. Sent flexibles i poc a poc anar millorant i creixent.

L'AVALUACIÓ

L'altre dia a classe vam parlar sobre un tema que s'està posant molt de moda i se li dona molta importància a l'ensenyament: l'avaluació. Per a parlar-ne del tema, primer vam pensar entre tots què enteníem per "avaluació" i per això, ens vam posar en grups de quatre per a descriure el millor possible el que era l'avaluació per a nosaltres. Ho vam plasmar en un paper i després el professor ho va recollir. Aquesta informació la vam tornar a treballar un altre dia a classe, on entre tots vam descriure formalment les característiques de l'avaluació. Explicat d'una manera esquemàtica, l'avaluació es pot classificar :

Segons el moment:

• INICIAL
• FINAL
• CONTINUADA

Segons la funció:

• FORMATIVA (ha d'ajudar a l'alumne a aprendre)
• SUMATIVA (certifica el nivell de l'alumne)

Segons l'extensió:

• PARCIAL
• GLOBAL

Agents avaluadors:

• COAVALUACIÓ
• AUTOAVALUACIÓ
• AVALUACIÓ MÚTUA (és el mateix que la coavaluació)

Criteri de comparació:

• SEGONS EL PROPI ALUMNE
• SEGONS UN CRITERI
• SEGONS EL GRUP

Aquest es l'esquema general de l'avaluació que vam construir a classe entre tots. Després d'això, va sorgir un debat sobre com havia de ser l'avaluació, quina és la millor manera d'avaluar per a que fos justa i objectiva. El debat es va centrar en fer una avaluació individualitzada, i la justificació dels qui defensaven aquest tipus d'avaluació era què d'aquesta manera, ningú sortia perjudicat, ni els més llestos ni els que els hi costa més. És a dir, estaven a favor de separar per nivells als alumnes, com es va als instituts actualment on la A és la classe dels "llestos", la B és la classe dels que van bé, la C és la classe dels "normalets", i la D és la classe dels "tontos". Defensaven també una avaluació individual segons les capacitats de cada alumne i , conseqüentment, que cada alumne tingués un objectiu diferent de la resta adaptat a les seves capacitats.

Jo estic totalment en desacord amb aquest tipus d'avaluació i filosofia ja que penso que tot i que hi hagi alumnes que els hi costi més aprendre i d'altres que siguin alumnes amb més facilitats i superin els objectius sense cap problema, penso que és bo que estiguin tots barrejats, de diferents nivells ja que uns aprenen dels altres, independentment que tinguin més o menys facilitats per estudiar. A més a més, recolzo el meu posicionament amb l'argument que crec que TOTS tenim alguna cosa que se'ns dona millor i altres que se'ns donen pitjor. El problema és caure en l'error de fer pensar a algú que no serveix per res. Crec que tothom te un "don" per alguna cosa, ja sigui la música, l'esport, les matemàtiques... També, seguint amb la crítica, penso que separar per nivells als nens i nenes genera una gran desigualtat pel simple fet que etiquetem als nens i nenes com a "rucs" sense donar-los oportunitats de millorar i superar-se. D'aquesta manera, penso, que els "tontos" no tindran cap motivació ja que ells són conscients que són "tontos" per que estan a la pitjor classe i a sota de la jerarquia i això els farà voler abandonar els estudis, en comptes de motivar-se i superar-se. I penso que això és molt greu i també MOLT INJUST ja que tothom pot passar circumstàncies en les quals no ho doni tot en els estudis (ja sigui per falta de motivació, per problemes familiars, socials.... ) i consequentment tregui pitjors notes i sigui etiquetat com a "tonto". Es precisament aquesta gent la que necessita més recolzament, més empatia, per part del mestre, i més ajuda per a que el mateix alumne cregui en si mateix/a i arribi on es proposi. Tinc molt clar que tots els alumnes poden arribar on es proposin si els mestres creuen en ells, però sobretot si ells mateixos hi creuen. Jo a la ESO era una alumne desmotivada, amb molts problemes familiars i no creia en mi i en les meves possibilitats i no estava motivada. Els meus professors tampoc confiaven en mi i em van fer entendre que jo no servia per estudiar, fins que vaig decidir posar-m'hi una mica en serio i vaig arribar on volia: a la universitat. 

Tot i que m'he desviat una mica del tema, volia arribar aquí i deixar una frase la qual ensenyaré als meus futurs alumnes: 

"Si creus en tu arribaràs allà on vulguis"

Naila.