EL FINAL DEL PRINCIPI

Aquesta és la última entrada que faré al bloc d'aquesta assignatura però segurament faré més publicacions de tot allò que m'interessi o em vingui de gust compartir. 

Per començar faré una valoració dels pros i contres que he trobat en aquesta assignatura. Començaré per els pros.

M'ha semblat molt enriquidora i interessant la manera de fer les classes, ja que eren totalment diferents a la resta. Hem treballat els continguts teòrics d'una manera força amena: fent debats, treballant en equips, mirant vídeos, escoltant contes... és a dir, hem fet unes classes poc habituals. Em refereixo a que la majoria d'assignatures les treballem d'una manera més feixuga : escoltant, mirant el power point, prenen apunts...etc.

Una altre aspecte que m'ha agradat molt ha estat la metodologia del professor per impartir les classes. En Martí ha fet un tipus de classes molt lliberals on cadascú triava què fer en cada moment i això, penso, és la base de tot mestre.

Un mestre no ha d'ensenyar res en concret, ha de generar ganes per aprendre als alumnes. Si aconsegueix això, ja ha fet bé la feina. Un mestre no és un policia que ha de vigilar als alumnes, i menys a la universitat, que ja som tots prou grandets. Un bon mestre és qui aconsegueix que l'alumne vulgui aprendre sense que ningú li obligui. Aquesta és la meva filosofia.

Com a contres, dir que m'ha costat anar actualitzant el bloc ja que teníem moltíssims treballs d'altres assignatures i això no ens deixava temps per el bloc. Penso que amb tanta feina i pressions de tot tipus (dates, notes) és gairebé impossible gaudir de l'aprenentatge i és el que m'ha passat en moltes matèries. Però en Planificació en concret no hem tingut molta feina i això ha fet que l'assignatura fos més fàcil de pair.

Per acabar, dir que he après moltes coses però que l'aprenentatge mai s'acaba en el fi d'una assignatura. Tot al contrari, cada dia s'aprèn alguna cosa nova i mai deixem "d'empapar-nos" de sabers nous. La base del creixement personal està en tenir inquietuds i ganes d'aprendre més. Jo estic satisfeta amb mi mateixa ja que tinc aquestes ganes d'aprendre més de tot i de tothom. Encara ens queda molt per descobrir com a futurs mestres i on més aprendrem serà amb la pràctica. Jo ara estic treballant en un campus i porto un grup de 11 nens d'entre 3 i 5 anys i cada dia em sorprenc més de tot el que estic aprenent dels nens. I també m'adono cada cop més que jo he nascut per a ser professora i ho acabaré sent costi el que costi, mai em rendiré per aconseguir el meu somni: ser mestre de primària.

-El camí no ha fet més que començar...