
L'altre dia a classe vam parlar sobre un tema que s'està posant molt de moda i se li dona molta importància a l'ensenyament: l'avaluació. Per a parlar-ne del tema, primer vam pensar entre tots què enteníem per "avaluació" i per això, ens vam posar en grups de quatre per a descriure el millor possible el que era l'avaluació per a nosaltres. Ho vam plasmar en un paper i després el professor ho va recollir. Aquesta informació la vam tornar a treballar un altre dia a classe, on entre tots vam descriure formalment les característiques de l'avaluació. Explicat d'una manera esquemàtica, l'avaluació es pot classificar :
Segons el moment:
- INICIAL
- FINAL
- CONTINUADA
Segons la funció:
- FORMATIVA (ha d'ajudar a l'alumne a aprendre)
- SUMATIVA (certifica el nivell de l'alumne)
Segons l'extensió:
- PARCIAL
- GLOBAL
Agents avaluadors:
- COAVALUACIÓ
- AUTOAVALUACIÓ
- AVALUACIÓ MÚTUA (és el mateix que la coavaluació)
Criteri de comparació:
- SEGONS EL PROPI ALUMNE
- SEGONS UN CRITERI
- SEGONS EL GRUP
Aquest es l'esquema general de l'avaluació que vam construir a classe entre tots. Després d'això, va sorgir un debat sobre com havia de ser l'avaluació, quina és la millor manera d'avaluar per a que fos justa i objectiva. El debat es va centrar en fer una avaluació individualitzada, i la justificació dels qui defensaven aquest tipus d'avaluació era què d'aquesta manera, ningú sortia perjudicat, ni els més llestos ni els que els hi costa més. És a dir, estaven a favor de separar per nivells als alumnes, com es va als instituts actualment on la A és la classe dels "llestos", la B és la classe dels que van bé, la C és la classe dels "normalets", i la D és la classe dels "tontos". Defensaven també una avaluació individual segons les capacitats de cada alumne i , conseqüentment, que cada alumne tingués un objectiu diferent de la resta adaptat a les seves capacitats.
Jo estic totalment en desacord amb aquest tipus d'avaluació i filosofia ja que penso que tot i que hi hagi alumnes que els hi costi més aprendre i d'altres que siguin alumnes amb més facilitats i superin els objectius sense cap problema, penso que és bo que estiguin tots barrejats, de diferents nivells ja que uns aprenen dels altres, independentment que tinguin més o menys facilitats per estudiar. A més a més, recolzo el meu posicionament amb l'argument que crec que TOTS tenim alguna cosa que se'ns dona millor i altres que se'ns donen pitjor. El problema és caure en l'error de fer pensar a algú que no serveix per res. Crec que tothom te un "don" per alguna cosa, ja sigui la música, l'esport, les matemàtiques... També, seguint amb la crítica, penso que separar per nivells als nens i nenes genera una gran desigualtat pel simple fet que etiquetem als nens i nenes com a "rucs" sense donar-los oportunitats de millorar i superar-se. D'aquesta manera, penso, que els "tontos" no tindran cap motivació ja que ells són conscients que són "tontos" per que estan a la pitjor classe i a sota de la jerarquia i això els farà voler abandonar els estudis, en comptes de motivar-se i superar-se. I penso que això és molt greu i també MOLT INJUST ja que tothom pot passar circumstàncies en les quals no ho doni tot en els estudis (ja sigui per falta de motivació, per problemes familiars, socials.... ) i consequentment tregui pitjors notes i sigui etiquetat com a "tonto". Es precisament aquesta gent la que necessita més recolzament, més empatia, per part del mestre, i més ajuda per a que el mateix alumne cregui en si mateix/a i arribi on es proposi. Tinc molt clar que tots els alumnes poden arribar on es proposin si els mestres creuen en ells, però sobretot si ells mateixos hi creuen. Jo a la ESO era una alumne desmotivada, amb molts problemes familiars i no creia en mi i en les meves possibilitats i no estava motivada. Els meus professors tampoc confiaven en mi i em van fer entendre que jo no servia per estudiar, fins que vaig decidir posar-m'hi una mica en serio i vaig arribar on volia: a la universitat.
Tot i que m'he desviat una mica del tema, volia arribar aquí i deixar una frase la qual ensenyaré als meus futurs alumnes:
Tot i que m'he desviat una mica del tema, volia arribar aquí i deixar una frase la qual ensenyaré als meus futurs alumnes:
"Si creus en tu arribaràs allà on vulguis"
Naila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada