EL CON DE L'APRENENTATGE

Hi ha moltes maneres d’aprendre però hi ha estudis que demostren quina és la millor manera d’aprendre.  Abans d’estar a la carrera no m’havia plantejat mai com havia après fins ara, però des de que he fet Psicologia i Planificació m’he adonat que moltes de les coses que he après, les he après malament. Això ha estat mea culpa però també en part del mestre i de la seva metodologia per ensenyar. El que hem de fer és modificar els esquemes de coneixement per tal de posseir coneixements certs.

 L’altre dia a classe el Martí ens va plantejar una activitat que tenia com a objectiu reflexionar sobre les maneres d’aprendre. Primer ens va posar aquestes paraules a la pissarra digital:

LLEGIM

DIEM

ESCOLTEM I VEIEM

VEIEM

ESCOLTEM

DIEM I FEM

Després ens va dir que les ordenéssim de millor a pitjor, que féssim una jerarquia, per aprendre.  És a dir quina d’aquestes accions creiem que era la millor manera d’aprendre i quina la pitjor. Jo vaig fer aquesta jerarquia on el 1 és el pitjor i el 6 el millor:

1-DIEM

2-LLEGIM

3-ESCOLTEM

4-VEIEM

5-ESCOLTEM I VEIEM

6-DIEM I FEM

Després de comentar el resultat general de la classe en Martí ens va explicar que hi ha estudis que demostren quina es la jerarquia d’aquestes maneres d’aprendre i aquest estudi esta reflexat a l’anomenat “Con de l'aprenentatge”.

Aquest con va ser elaborat per Edgar Dale , un pedagog estatunidenc, a l'any 1969. Amb aquesta representació jeràrquica ens explica quins son els mètodes més efectius per aprendre i quin són els menys efectius. Com podem veure, la manera amb la qual s'aprèn més és  "DIENT I FENT", o amb altres paraules, experimentant i de la manera que menys s'aprèn és "LLEGINT".

La majoria de la classe ens vam equivocar en l'ordre de les accions que ens proporcionen un millor aprenentatge, però quasi tots vam coincidir i encertar en què el millor mètode és "DIENT I FENT", experimentant ja que , com explica Edgar Dale, al fer alguna cosa i ser protagonistes dels actes estem totalment actius, la qual cosa garanteix un bon aprenentatge.

Tot i que desconeixia aquest con i el mètode que explica, jo sempre he pensat que fent ,s'aprèn. Sempre he pensat que la pràctica és més important que la teoria. Experimentar és bàsic per a conèixer el món, mitjançant els sentits coneixem la realitat més propera que ens envolta. Sense la pràctica, no aprendríem res! I per defensar encara més el que dic....

Com aprendriem a anar en bicicleta sense anar-hi?

Com aprendríem a anar en bicicleta sense anar-hi?, Com aprendríem a conduir sense practicar?, Com aprendríem a cuinar sense cuinar?, Com aprendríem a ensenyar sense ensenyar? ,Com aprendríem a estimar sense estimar?, Existiría la ciència sense experimentar? ...